Una de les
principals problemàtiques que preocupen avui en dia als professionals de l’educació, és
l’augment dels nivells d’absència escolar i d’abandó prematur
que es donen actualment a la nostra societat. Com molt bé mostra INCLUD-ED, un
Projecte Integrat del Programa Marc de la Comissió Europea realitzat per la UB,
és estrictament necessari l’estudi de les estratègies d’interacció entre els
centres escolars, els agents i les polítiques educatives, per tal de millorar
el rendiment i el nivell de formació dels alumnes en situació de vulnerabilitat. Només així podrem
allunyar-los de la marginalitat i aconseguir una plena cohesió social.
La inclusió en
l’àmbit educatiu representa, no tan sols parlar d’un ensenyament públic i de
qualitat per a tothom, sinó que es tracta de dur a terme projectes i accions
per tal de combatre les desigualtats dins les aules. És a dir, una real equitat d’oportunitats i recursos per poder oferir l’atenció personalitzada
que necessiten els individus dels col·lectius més vulnerables. Paulo
Freire, l’any 1999 en el seu llibre “La
educación en la Ciudad”, ja posava èmfasi en la importància que els alumnes
es sentin ben acollits a les escoles i que siguin respectats en tots els
aspectes, tant els que fan referència als seus processos d'aprenentatge com a la seva identitat
cultural. Amb paraules seves: “Respecte pel seu llenguatge, la seva pronúncia,
la seva sintaxi, la seva semàntica. Respecte per la seva cultura, per la seva
identitat cultural, que ho és també de classe”.
Finalment, considero
oportú remarcar la importància de la col·laboració entre els professionals de les institucions i les famílies en
tots els àmbits educatius. Tot i que és cert que existeixen diferents maneres
d’implicació per part dels pares en l’ensenyament que reben els seus
fills/es, com educadores socials hem de potenciar la comunicació i la
proximitat entre ambdues parts. Els principals beneficiats són els infants i joves,
seguits de la resta de la societat.
Estic totalment d’acord amb tu, quan dius, que per arribar a una total inclusió calen projectes i accions per poder combatre les desigualtats d’aula. I com a futura educadora social, penso que aquí és on podria començar la nostra tasca com a professionals dins de l’àmbit educatiu formal, el qual encara, no se’ns reconeix del tot.
ResponEliminaOpino també, que el gran augment d’absència i/o abandó escolar, és en gran part, per la manca de personal qualificat i la despreocupació amb la que arriben els adolescents als seus estudis secundaris. No obstant, em centro també, en la importància que tenen les famílies alhora de reconduir a temps les vides dels seus fills/es, com a responsables principals d’aquests. És evident però, que cal també educar-los a ells, ja que recau el pes principal del creixement personal que han d’adquirir els infants en edat adulta i són l’exemple clau per aquests.
Tenint en compte que la societat actual es troba en continu canvi i que avança a gran velocitat, i que en part, per aquest fet inevitable per a una societat que vol adaptar-se a un únic ritme productiu..., apareixen problemes dins de les llars familiars, com l’actual crisi econòmica, el constant atur... És per això, que no només és convenient oferir ajuda a les famílies en l’àmbit educatiu, sinó també, oferir un ampli ventall de suport en altres àmbits, com el laboral, sanitat, etc.