Vivim i.... juguem!

Com és conegut per tothom, els nens es passen el dia jugant, el joc ha estat present al llarg de tots la historia de la humanitat i té unes característiques que estan en funció amb el context cultural amb el què es troben, aquestes dos afirmacions fan que es pugui dir que el joc té un caràcter universal.

Es tracta d’una activitat natural en els infants i que és indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social d’aquests. A més a més de ser un dinamitzador del seu desenvolupament i un instrument d’aprenentatge, però com adaptar, seleccionar o dissenyar joguines per als alumnes amb algun tipus de discapacitat? El fet que existeixin diferents tipus i graus de discapacitat provoca que sigui difícil tenir uns aspectes generals per tal d’adaptar-les, seleccionar-les i dissenyar-les.

El que sí que hem de tenir clar és que han de tenir un disseny universal, és a dir, que la puguin utilitzar nens i nenes amb i sense discapacitat, a més a més han de ser versàtils per poder realitzar una ràpida adaptació i complir i respectar les normes de seguretat i que estiguin adequades a l’edat a la qual es dirigeix.

D’aquesta manera s’aconsegueix una inclusió a l’aula dels alumnes amb alguna discapacitat, és a dir que aquesta s’adapti als infants. Sí inclusió i no integració ja que aquest últim mot pot portar connotacions negatives respecte al col·lectiu de discapacitats, ja que vindria a dir que aquests s’adaptessin a les característiques de l’aula, es tracta d’un mot excloent que en els últims anys, per sort, ha disminuint el seu ús.

L’enllaç que hi ha a continuació, és un document realitzat per l’AIJU (Associació per a la investigació de la Indústria de la Joguina), que, conjuntament amb altres col·laboradors (ONCE, centre estatal d’autonomia personal i ajudes tècniques i l’associació de síndrome de down de valència) i un equip investigador conformat per experts de joc i joguines d’AIJU, l’Once (experts en discapacitat visual), el CEAPAT (experts en discapacitat auditiva i motora) i ASINDOWN (experts en discapacitat intel·lectual). Es tracta d’un document que proporciona algunes característiques dels infants i de les joguines, sugerències per tal de realitzar adaptacions i alguns exemples d’adaptació de jocs referents a infants que pateixen discapacitat auditiva, visual, motora i intel·lectual.

http://sid.usal.es/idocs/F8/FDO19005/juguetes.pdf

Comentari de la pel·lícula "Hoy empieza todo"

“HOY EMPIEZA TODO”

FITXA TÉCNICO-ARTÍSTICA:

Títol original: Ça commence aujourd´hui.

Nacionalitat: França, 1999.

Gènere: Drama social.

Duració: 117 minuts

Director: Bertrand TAVERNIER.

Guió: Dominique Sampiero, Tiffany y Bertrand Tavernier.

Fotografia: Alain Choquart.

Muntatge: Sophíe Brunet.

Música: Louis Sclavis.

Producció: Alain Sarde/Little Bear/TF1 Production.

Actors: Philippe Torreton (Daniel Lefebvre), María Pittaresi (Vcaleria), Nadia Kaci (Samia), Veronique Ataly (señora Liénard), Nathalie Bécue (Cathy), Emmanuelle Bercot (señora Tiévaux), Betty Teboulle (señora Henry), Gérard Giroudon (Alcalde), Didier Bezace (Inspector), Marief Guittier (Daniel), Daniel Delabesse (Marc).

Edició en VHS: Manga Films/Vértigo.

SINOPSIS ARGUMENTAL:

Daniel Lefebvre és director d’una escola infantil en una zona del Nord de França afectada per la crisis de la mineria, la única font d’activitat econòmica de la zona. Daniel i les professores de la seva escola lluiten per desenvolupar la seva tasca, davant la rigidesa del sistema educatiu i la burocràcia de les administracions polítiques i dels serveis socials), ja que molts dels problemes que han de resoldre són originats fora de l’escola.

El que pretén criticar la pel·lícula, és la indiferència dels serveis socials i les autoritats envers els ciutadans que requereixen dels seus ajuts, una situació habitual en el moment en el qual es situa la pel·lícula. En tot moment del film, es fa visible la passió que té per la seva feina i que no pot ignorar l’entorn social en el que viuen. Compta amb el recolzament de dos dones, la seva companya Valèria, escultora amb un fill, i Samia, una assistent social que intentarà realitzar les intervencions i actuacions necessàries per tal d’afavorir a les famílies.

PERQUÈ HEM TRIAT AQUESTA PEL·LÍCULA?

Hem escollit aquesta pel·lícula, principalment perquè es tracta d’un film de caire social i que es situa en el context de l’àmbit escolar. A més a més, podem veure el gran interès que hi ha per part dels mestres per assolir una cohesió i una cooperació entre l’escola i els pares, amb l’objectiu que totes les famílies es sentin ben acollides, facilitant així el desenvolupament integral i autonom dels infants.

Creiem que la pel·lícula deixa un camí d’esperança, amb el qual, mitjançant la responsabilitat i la implicació de tota la societat, es podrà millorar el benestar de les famílies i de l’escola a l’hora de realitzar actuacions i sol·licitar ajudes per aquestes. Ens transmet un missatge clau, on podem veure que si es lluita per uns objectius clars, amb implicació i perseverància, podem aconseguir que tots els recursos i les possibilitats de les que disposem augmentin, no en quantitat sinó en qualitat.

Fotomuntatge

En aquest fotomuntatge que hem creat, veiem com a l’imatge en si hi trobem diferents grups d’infants d’arreu del món i amb diferents tipologies de mobilitat, jugant i passant-s’ho bé entre ells, compartint i gaudint de la vida que tenen i de tot allò que tenen al seu voltant.

És una imatge amb una gran varietat de colors i dibuixos, els quals hem utilitzat per captar l’atenció del públic, tot i que el que més volem ressaltar són els textos que surten en diferents zones del fotomuntatge. Les frases són les següents:

• El sol surt per a tothom, sigui quina sigui la seva condició.

• Inclou-te.

• Tots som iguals davant el món.

El que volem transmetre amb aquestes imatges i missatges és que és igual d’on siguis o com siguis, perquè tot i la teva condició, sempre hi haurà un lloc per tu dins la societat. Tots som iguals i tenim el dret de estar i participar d’una forma totalment activa dins del nostre barri, de la nostra escola i de la nostra ciutat. Siguis com siguis i estiguis on estiguis, si mires al cel veuràs com el sol il·lumina la teva vida, i de la manera en que il·lumina la teva vida, també il·lumina la dels altres.

EL SOL SURT PER A TOTHOM, SIGUI COM SIGUI LA SEVA CONDICIÓ, SIGUI COM SIGUI LA TEVA CONDICIÓ!!

Comentari d'un cartell publicitari

Tema: Festa de l’escola pública a Canovelles. Curs 2011/2012

Patrocinadors de la festa: Ajuntament de Canovelles, Canovelles Ciutat Educadora, Consell Escolar Municipal de Canovelles i Generalitat de Catalunya.

Imatge: 

1. Part superior de la imatge: Es veuen cinc nens de diferents edats i nacionalitats realitzant diferents activitats, totes relacionades amb l’escola o els estudis.
   El fons es de color blanc per tal de que la imatge dels infants sigui més visual i impactant.
2. Part inferior de la imatge: És la zona del cartell on trobem el tema del cartell, és a dir,  és la zona on trobem l’eslògan del cartell, per tant podríem esmentar que és la part més informativa del cartell. Per altre part també hi trobem els diferents patrocinadors de la festa.
   El creador del cartell juga amb els colors i la mesura de les lletres per tal de cridar l’atenció del públic i presentar el seu missatge.

Explicació de la tria del cartell:

Al observar el cartell podem extreure que aquest ens parla sobre la inclusió de qualsevol infant dins l’escola al captar en la fotografia una gran diversitat i tipologia de nens, els quals ens transmeten alegria i ganes d’anar a l’escola.

Per altre part el cartell publicitari tracta sobre l’escola pública. Respecte aquest segon tema, podem dir que deixa veure entre línies un segon missatge: Canovelles aposta per una educació pública, per a tots i amb les mateixes condicions i igualtats.

I és per la relació que em trobat entre els dos temes esmentats anteriorment que em triat aquest cartell publicitari, ja que creiem que deixa veure clarament el concepte que tractem en aquest blog: la inclusió dins l’escola.

Solucions dins l’escola

S’anomena Bullyng Escolar el maltractament que pateixen els nens i adolescents dins l’àmbit educatiu. Les conseqüències poden ser físiques o verbals, fent que molts infants s’acabin aïllant, marginant o sent objecte de rialles.

Cal esmentar que el Bullyng es produeix quant els fets són successius i si es desenvolupen al llarg del temps. Per altre part, un fet negatiu alhora de detectar casos de assetjament escolar és el fet de que la víctima moltes vegades no diu res per por a les represàlies.

Després d’estar investigant sobre el tema, he trobat diferents solucions que es poden utilitzar dins l’àmbit escolar per treballar o prevenir el Bullyng escolar.

Solucions dins l’escola:

• Treball d’observació per part dels professors
• Estimular el diàleg
• Educar per la pau
• Determinar els límits i les normes
• Crear una bústia de suggeriments i queixes per afavorir que els infants s’expressin de forma anònima i així poder tractar temes i situacions d’interès
• Activitats preventives: Ex. Classes d’Educació Emocional, les quals afavoreixen als infants a saber controlar, identificar i demostrar els propis sentiments i emocions. Cal esmentar que realitzar activitats d’educació emocional per a les víctimes d’abús escolar és molt beneficiós ja que són nens insegurs, tristos, amb baixa autoestima, falta de gana, fòbia a l’escola... i per tant els ajuda a canalitzar, expressar tot el que senten.

Actualment una de les associacions que està duent aquest tipus de classes i activitats dins les aules a Catalunya es: l’Associació SEER.

El que diu el Silenci. Diferents tipologies de Bullyng

Catalunya és la comunitat autònoma d’Espanya amb major quantitat de consultes per assetjament a les escoles (3.241 consultes en un any en relació a un total de 12.124). Juntament amb Madrid, suma el 52% del total de trucades que es reben en un any sobre el tema: abús escolar / Bullyng .

Dintre del bullyng, el qual actualment està molt estès entre els infants i els joves, hi trobem diferents tipologies d’assetjament o abús escolar. Aquestes es divideixen en quatre:

• Bullyng Físic: Donar patades, mossegades, cops de puny, agressions amb objectes… Es dona amb més freqüència a la primària que a la secundària.
• Bullyng Verbal: posar noms en clau, menys prear en públic, ressaltar els defectes físics, utilitzar el mòbil per intimidar a la víctima, fer-li fotografies mentre estan picant a la víctima... és el més freqüent.
• Bullyng Psicològic: Fomenten la sensació de por en la persona per tal de crear una baixa autoestima.
• Bullyng Social: Intenten aïllar a la víctima dels companys / grup.

Per poder veure una mica millor el que és el bullyng, he triat un curtmetratge que varen fer uns alumnes de Toledo, en el qual es pot analitzar d’una forma molt clara les diferents tipologies de bullyng que hi ha, i que com es pot observar en el vídeo, li fan al protagonista, tot i que la tipologia que menys es veu és la social.

Una mica de burocràcia...

Aquest escrit, tant breu, té la intenció de realitzar una petita pinzellada a la Llei Orgànica d’Educació de 3 de maig de 2006 (http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/05/16/pdfs/A01294-01341.pdf), concretament em centraré amb l’apartat que fa referència a l’alumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu (NESE). Segons aquesta llei, correspon a les Administracions educatives assegurar els recursos per a que l’alumnat amb NE (Necessitats Educatives) com:

-           - Necessitats educatives especials derivades de discapacitat, TGD o transtorns de conducta.

-            - Altes capacitats intel·lectuals (superdotats, talentosos i precoços).

-            - Integració tardana al sistema educatiu.

-           - Dificultats específiques d’aprenentatge.

-            - Condicions personals o d’història escolar

Puguin desenvolupar les seves capacitats personals i, en alguns casos, assolir els objectius establerts per a tots els alumnes en general. Així que referent a aquesta llei:

1. L’administració educativa ha de:

·         Facilitar recursos , és a dir, dotar els centres de professional especialista (pedagog, mestre en educació especial,etc.) i de professionals qualificats ( EAP (Equips d’Assessorament y orientació Psicopedagògica ), CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius),etc.) per tal de detectar les diverses necessitats. Així com també haurà de cercar i crear altres recursos i materials per tal d’atendre a l’alumnat mitjançant administracions, institucions o associacions per tal de facilitar l’escolarització dels infants, un exemple en seria que l’USEE (Unitat de Suport d’Educació Especial) col·labores amb l’ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols).

·         Garantir l’escolarització i la participació dels pares o tutors en les decisions respecte a l’escolarització i processos educatius de l’alumne, així com proporcionar la informació necessària i un assessorament individualitzat que els pugui ajudar en l’educació dels seus fills.

2. Els centres educatius han d’organitzar i gestionar els recursos per atendre l’alumnat de la millor manera, utilitzant si fos necessari adaptacions i diversificacions curriculars.

Aquestes tasques que han de realitzar tant els centres educatius com la família el que pretenen és assolir un objectiu: afavorir el desenvolupament integral de l’alumne ( personal, social, intel·lectual i emocional).

INTERCULTURALITAT A L’ESCOLA

ARTICLE D'OPINIÓ PERSONAL

L’escola és l’espai de socialització prioritari dels infants, però també és on es fan visibles la diversitat i les desigualtats que existeixen en les relacions interculturals que predominen actualment a Catalunya a causa de la immigració. Aquest és un dels principals factors que influeixen en les elevades taxes de fracàs escolar, juntament amb la manca de coneixements adequats dels professionals de l’educació formal. Per tant, considero necessària una atenció i formació especialitzada per als mestres i professors, només així seran capaços d’atendre les necessitats socioeducatives dels alumnes immigrats.

Són molt adients els models educatius proposats per combatre el racisme i les dificultats en la comunicació lingüística derivades dels contextos de diversitat cultural, però crec que arriben a ser ideals utòpics que es queden en això, en simples propòsits escrits en paper amb els quals no ens podem, ni hem de conformar. Es tracta de fomentar realment els valors de solidaritat, d’empatia i de respecte envers els ciutadans d’origen estranger, d’apropar-nos a la seva realitat per poder integrar-los completament en la nostra societat i millorar les seves oportunitats en l’àmbit de l’educació.

En definitiva, s’ha d’incloure a les escoles material didàctic i recursos informatius de varietat cultural, amb el principal objectiu d’arribar a una cohesió social dels infants que reben educació al nostre país. Potenciar la interculturalitat com a font de riquesa i no com origen de conflictes en la convivència.