FITXA TÉCNICO-ARTÍSTICA:
Títol original: Ça commence aujourd´hui.
Nacionalitat: França, 1999.
Gènere: Drama social.
Duració: 117 minuts
Director: Bertrand TAVERNIER.
Guió: Dominique Sampiero, Tiffany y Bertrand Tavernier.
Fotografia: Alain Choquart.
Muntatge: Sophíe Brunet.
Música: Louis Sclavis.
Producció: Alain Sarde/Little Bear/TF1 Production.
Actors: Philippe Torreton (Daniel Lefebvre), María Pittaresi (Vcaleria), Nadia Kaci (Samia), Veronique Ataly (señora Liénard), Nathalie Bécue (Cathy), Emmanuelle Bercot (señora Tiévaux), Betty Teboulle (señora Henry), Gérard Giroudon (Alcalde), Didier Bezace (Inspector), Marief Guittier (Daniel), Daniel Delabesse (Marc).
Edició en VHS: Manga Films/Vértigo.
SINOPSIS ARGUMENTAL:
Daniel Lefebvre és director d’una escola infantil en una zona del Nord de França afectada per la crisis de la mineria, la única font d’activitat econòmica de la zona. Daniel i les professores de la seva escola lluiten per desenvolupar la seva tasca, davant la rigidesa del sistema educatiu i la burocràcia de les administracions polítiques i dels serveis socials), ja que molts dels problemes que han de resoldre són originats fora de l’escola.
El que pretén criticar la pel·lícula, és la indiferència dels serveis socials i les autoritats envers els ciutadans que requereixen dels seus ajuts, una situació habitual en el moment en el qual es situa la pel·lícula. En tot moment del film, es fa visible la passió que té per la seva feina i que no pot ignorar l’entorn social en el que viuen. Compta amb el recolzament de dos dones, la seva companya Valèria, escultora amb un fill, i Samia, una assistent social que intentarà realitzar les intervencions i actuacions necessàries per tal d’afavorir a les famílies.
PERQUÈ HEM TRIAT AQUESTA PEL·LÍCULA?
Hem escollit aquesta pel·lícula, principalment perquè es tracta d’un film de caire social i que es situa en el context de l’àmbit escolar. A més a més, podem veure el gran interès que hi ha per part dels mestres per assolir una cohesió i una cooperació entre l’escola i els pares, amb l’objectiu que totes les famílies es sentin ben acollides, facilitant així el desenvolupament integral i autonom dels infants.
Creiem que la pel·lícula deixa un camí d’esperança, amb el qual, mitjançant la responsabilitat i la implicació de tota la societat, es podrà millorar el benestar de les famílies i de l’escola a l’hora de realitzar actuacions i sol·licitar ajudes per aquestes. Ens transmet un missatge clau, on podem veure que si es lluita per uns objectius clars, amb implicació i perseverància, podem aconseguir que tots els recursos i les possibilitats de les que disposem augmentin, no en quantitat sinó en qualitat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada